Les persones amb TDAH tenen vuit vegades més risc de consumir cànnabis

Un estudi internacional liderat per l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona constata la correlació genètica entre aquest trastorn mental i la probabilitat d'abusar d'aquesta substància

Les persones amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen una predisposició genètica al consum —i abús— de cànnabis. Així ho ha constatat un estudi internacional encapçalat per l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona després d'analitzar el genoma de més de 85.000 persones. Els investigadors van concloure que les persones amb aquest trastorn del neurodesenvolupament tenen vuit vegades més risc de consumir cànnabis al llarg de la vida. L'estudi ha identificat quatre regions genètiques compartides entre el TDAH i el consum d'aquesta substància.

L'experiència a la consulta ja feia pensar en unes conclusions similars, però faltava un estudi científic rigorós que constatés el que ja fa temps que es trobaven els psiquiatres en les visites. "Vèiem que els pacients amb TDAH consumien més cànnabis que la població general. El 40% tenia addicció al cànnabis i en població general aquesta xifra és sobre el 13%. El que no sabíem era quins factors implicaven aquest alt risc", explica el doctor Josep Antoni Ramos Quiroga, cap de psiquiatria de Vall d'Hebron. El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta el 5% de la població durant la infantesa i es manté en la meitat dels pacients durant l'edat adulta. Es caracteritza per falta d'atenció, desorganització, impulsivitat i hiperactivitat, i implica un baix rendiment acadèmic, dificultat en les relacions socials i abús de drogues, entre altres problemes de conducta.

Partint de la premissa —validada per altres estudis científics— que el 75% del TDAH i al voltant del 40% del consum de cànnabis té una explicació genètica, els investigadors van analitzar el genoma d'unes 85.000 persones per trobar les variants genètiques compartides i la causalitat, a partir d'estudis matemàtics i estadístics, entre el trastorn mental i el consum d'aquesta substància. "Hi ha certa superposició genètica, al voltant d'un 30%, entre el TDAH i el consum de cànnabis. Són variants genètiques, canvis de nucleòtids simples, que confereixen més risc, una predisposició", explica la doctora Marta Ribasés, investigadora principal del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). 

Els canvis trobats es produeixen en gens que estan relacionats amb la formació de neurones. "Estem parlant de moltíssimes variables genètiques a diferents zones que participen en la formació del cervell. Modulen el cervell i el fan més vulnerable", explica Ramos Quiroga. El psiquiatre desconeix, no obstant això, la profunditat d'aquests canvis. "Hem de veure si aquestes diferències genètiques impliquen canvis en l'estructura cerebral", admet.

En qualsevol cas, aquesta troballa, que ha estat publicada a la revista científica Molecular Psichiatry, obre la porta a modificar la pràctica clínica per reforçar la prevenció en drogodependències. "Els pacients amb TDAH tenen més prevalença de consum i comencen abans, als 12 anys. Nosaltres no podem fer prevenció als 14 o 15 anys. No té sentit. Cal començar als 9", apunta Ramos Quiroga. A més, insisteixen els investigadors, aquest estudi també servirà per millorar la detecció precoç i ajudarà les famílies a entendre per què els seus fills amb TDAH consumeixen cànnabis.

Yassir Garzid